lunes, 3 de octubre de 2011

COM APRENEM CIÈNCIA?

En etapes infantils, aprendre ciència ha de ser un procés col·lectiu en el que en un principi tots els alumnes aporten els seus coneixements, creant així el punt de partida.
Aquest primer pas ajuda, a la mestra, a conèixer la base dels seus alumnes i per tant a partir de quin punt ha de començar les seves explicacions.
Un altre pas seria que cada alumne, de manera autònoma i fora del centre, busqués informació sobre l'animal en concret o sobre el nou aspecte introduït a classe. Per a que aquest fet es produeixi és fonamental que la mestra motivi a l'alumnat.
També crec molt important el fet de que a l'aula hi hagi una mostra del nou coneixement, ja sigui animal, planta... i si és possible, que sigui real perquè ajudarà als nens a conèixer millor les seves propietats: tacte, olor, com mengen entre altres coses.
Evidentment, s'han d'elaborar diferents activitats (murals amb fotografies, fitxes, lectura de llibres...) que aportin coneixements als nens/es i que els facin reflexionar si el que ells pensaven era correcte o no. Aquestes activitats han d'estar realitzades pels propis nens per tal de que puguin contrastar i interpretar la realitat.
A l'acabar el tema, crec que seria important que de manera conjunta els nens aportessin tot el que han après.
Per concloure podem dir que per aprendre ciència hem de :
  • Exposar els nostres coneixements previs (nens/es) d'una manera quotidiana, és a dir, sense que els nens es sentin observats.
  • Tenir una mostra que els permeti observar tot sobre el nou coneixement.
  • Realitzar diferents activitats per reflexionar, aprendre i interpretar la realitat.
  • Posar en comú tots els coneixements adquirits.
Cadria preguntar-se: realment s'expliquen així les ciències avui dia? Encara trobem alguns centres i sobretot mestres, que expliquen les diferents matèries des del seu punt de partida i no des del punt de partida dels alumnes, sense preguntar-se que és el que saben i fins a on poden arribar. Aquest fet és un problema, ja que les classes es converteixen en pura teoria que moltes vegades desmotiva a l'alumnat.
Per tant, hem construir el coneixement a partir del que ja sabem i convinant una base teòrica i pràctica però adquirida d'una manera autònoma i col·lectiva per tal de contrastar els diferents coneixements i posteriorment verificar si el que pensàvem o no era correcte. Així és com s'apren.
Com molt bé diria el filòsof anglès John Locke; els nens no són una TABULA RASA!

No hay comentarios:

Publicar un comentario