viernes, 16 de diciembre de 2011

ELS INFANTS; L'ESPAI I EL TEMPS

Des de que els infants són ben petits, treballen amb les persones del seu entorn per establir la lateralitat, la profunditat i l’anterioritat. Evidentment, aquests termes es continuen treballant al llarg d’un gran període de temps fins que s’arriben a establir totalment. Quan arribem a aquest punt d’establiment, el nen/a es capaç d’ubicar-se en la seva totalitat en l’espai i d’ubicar a altres persones.
Cada un d’aquests termes es poden estudiar a totes i cada una de les etapes educatives, tot i que s’hauran d’adaptar a les edats i necessitats dels nens ja que un infant de 3 anys no té el mateix desenvolupament cognitiu ni comprensiu que un de 6 anys.
Piaget està totalment en contra d’aquesta postura ja que ell en la seva teoria ens diu que sempre hem de partir del que el nen ja sap perquè sinó no es construirà el coneixement.  
En un inici, els infants aprenen a situar-se en l’espai a partir de certs objectes que ells veuen com a limitadors entre un espai i un altre i que els permeten sentir-se segurs en tot moment.
Aquesta relació d’objectes es podrà situar verbalment i no només amb la vista un cop s’hagin adquirit els coneixements esmentats anteriorment sinó que també, permetrà al nen, situar els objectes des de diferents punts de vista.
Pel que fa al temps, els infants viuen constantment en el temps viscut ja que tenen una perspectiva egocèntrica i es basen en el que ells realitzen sense pensar que en un mateix moment poden estar succeint diverses accions a prop seu i molt menys a llarga distància.
Amb els nens es procura treballar altres temps, amb dibuixos, imatges i activitats representatives amb el seu propi cos per tal de que puguin tenir una visió més amplia i desenvolupar així altres aspectes
Per tant, el temps i l’espai són dos factors que calen treballar en totes les etapes educatives per tal de situar als nens/es en l’espai, per tal de que siguin capaços de situar a altres persones i perquè puguin tenir una visió més enllà del present, que s’adoni que també hi ha un futur i per tant, una evolució de la persona i l’entorn que l’envolta.

domingo, 27 de noviembre de 2011

ANEM I TORNEM...EN DEFINITIVA; ENS MOVEM!

Un fragment de "Moving", Macaco 2008:

Moving, all the people moving, one move for just one dream

We see moving, all the people moving, one move for just one dream

Tiempos de pequeños movimientos...movimientos en reacción

Una gota junto a otra hace oleajes, luego mares...océanos

Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión

Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución

Moving, all the people moving, one move for just one dream

We see moving, all the people moving, one move for just one dream

Escucha la llamada de “Mama Tierra”, cuna de la creación

Su palabra es nuestra palabra, su “quejío” nuestra voz

Si en lo pequeño está la fuerza, si hacia lo simple anda la destreza

Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber

Moving, all the people moving, one move for just one dream

We see moving, all the people moving, one move for just one dream...

La cançó en general parla de moviment, de canvis... fets que es poden relacionar amb el món d’avui dia i amb la gimcana que vam realitzar. La gimcana tractava de múltiples proves en les que havíem de realitzar diferents activitats però totes estaven relacionades amb el medi.
Amb aquestes proves ens vam poder adonar de lo malament que està cuidat el nostre entorn i per tant, el món. Les proves van ser com una espècie de recordatori del que està succeint al nostre costat i que passa per desapercebut per la majoria de ciutadans. Altres proves, tractaven de com es pot aprofitar la natura, de com treure profit d’ella.
Així, doncs ens hem de mobilitzar per a produir canvis en el nostre entorn i conscienciar a la resta de ciutadans per a que observin els recursos de la natura i la importància que aquests poden tenir en el nostre futur, la importància que van tenir en el passat i la que tenen en aquest present.
De tot aquest fragment de la cançó “Moving”, per a mi la frase més important és la que està assenyalada en vermell, tal i com vaig dir a classe.
Sempre hem parlat de que quan mirem enrere ens enriquim de les històries, batalles, personatges, esdeveniments... que han succeït. Aquest enriquiment, ens comporta coneixements i sabers que adoptem a nosaltres mateixos i que ens serveixen per entendre etapes anteriors i perquè avui dia som com som i tenim el que tenim.
No crec, que tornar enrere sigui retrocedir perquè moltes vegades aprenem de fets que hem viscut i que recordar-los ens ajuden a no cometre els mateixos errors.
En definitiva, el passat pot ser una gran font d’aprenentatge i de saber que si els sabem aprofitar entendrem molt millor segons quins aspectes de la nostra vida i ajudarem també a la sostenibilitat, ja que si tornem enrere podrem veure com aprofitaven la natura i la deixaven reproduir sense noves tecnologies. Per a mi, el passat es font de coneixement, experiència i saber.

lunes, 14 de noviembre de 2011

SOSTENIBILITAT O INSOSTENIBILITAT?

Per començar a parlar de la conferencia d’avui L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista, caldria fer una breu definició de que parlem quan escoltem parlar de la “sostenibilitat”.
La sostenibilitat és el terme que fa referència a com els sistemes biològics es mantenen productius amb el pas del temps. En definitiva és un equilibri d’una espècie amb els recursos del seu entorn.
L’educació per la sostenibilitat pretén crear persones que tinguin consciència de les seves accions i de la manera en la que vivim en l’actualitat i sobretot que siguin capaces d’actuar per aconseguir un món més sostenible.
A l’escola bressol podem treballar la sostenibilitat trobant espais de...
-          Benestar: ensenyar a conviure amb el nostre entorn.
-          Comunicació: el llenguatge és una de les fonts d’aprenentatge.
-          Recerca: aprendre de manera autònoma.
-          Interès: motivar amb el nostre entorn.
Tots aquests aspectes es poden aconseguir amb TEMPS.
El nou currículum ens parla d’habilitats pràctiques, de coneixements, d’actituds, d’emocions, de VALORS ÈTICS entre altres coses.
Després de conèixer els aspectes de la conferència, jo hem pregunto: que és el que ens vam trobar de camí a la xerrada? Que era tota aquella brutícia acumulada causada per la festa de la UAB?
Caldria recordar que quan s’excedeix el límit de la sostenibilitat, és més fàcil continuar augmentant la insostenibilitat que tornar a la sostenibilitat.
Va ser tota una coincidència que el dia després de la gran festa ens parlessin de la sostenibilitat. D’aquesta manera he pogut veure aspectes que estaven totalment relacionats. Aspectes com els valors ètics i el temps.
En el document Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics? Ens parlar de llibertat, ètica i responsabilitat.
L’ètica és tractada com el conjunt de valors que adquireix una persona i la responsabilitat i la llibertat com dos factors fonamentals que no poden separar-se en quant que parlem d’educació en valors.
Totes les persones que van anar a la festa de la UAB, han estat educades i han hagut de tenir una educació per arribar a la universitat. On ha quedat la seva ètica, la responsabilitat?
L’ètica i la responsabilitat segurament la van perdre durant la convivència en massa i amb l’eufòria de la festa o potser no l’han tingut mai, ja que quan uns valors es tenen totalment adquirits no es traspassen tan fàcilment. Pel que fa a la llibertat, hem pogut veure des d’un primer moment que s’han pres la llibertat de “carregar-se” una mica més aquest món sostenible que cada cop li costa més reproduir-se i per tant, cada cop més insostenible.  
Per tant, trobo que hi ha aspectes molt importants que encara s’han de treballar des d’etapes primerenques per tal de que en etapes posteriors no s’oblidin de cap de les maneres.
Aquesta entrada la tancaré amb una frase de E. Frankl i una imatge per tal de reflexionar una mica. La frase diu així:
Recorda que la llibertat no és l’última paraula perquè sempre pot degenerar en una actitud arbitrària.




Ens estem menjant el nostre món?

domingo, 13 de noviembre de 2011

SOSTENIBILITAT vs INSOSTENIBILITAT I L'INSECTE PAL

La conferència que ens han donat avui sobre la sostenibilitat a l’escola bressol la podem relacionar directament amb l’insecte pal ja que sense una bona sostenibilitat aquest insecte del medi natural no podrà conviure correctament ni satisfer les seves necessitats.
El rerefons de la conferència, la sostenibilitat, es molt important que des d’etapes primerenques es vagi conscienciant a la població per millorar el medi en el que vivim ja entre nosaltres viuen una sèrie d’essers vius que s’alimenten de la pròpia natura i que necessiten d’unes bones condicions per poder continuar amb el seu cicle de vida i també amb la reproducció.
Si els espais que tenim, els mantenim plens de brutícia i sense tenir cura d’ells, arribarà un moment en que molts dels éssers desapareixeran i es formarà una cadena que produirà la destrucció de la natura i per tant, a la vegada de nosaltres mateixos.
L’insecte pal, pot servir com a model en etapes infantils i posteriors per tal d’ajudar a la conscienciació de la sostenibilitat. De quina manera? Doncs bé, quan les persones sentim que tenim una cosa que es nostra, intentem tractar-la de la millor manera possible i l’insecte pal, per poder mantenir-lo viu, necessita de la natura. La seva alimentació, prové directament de la natura, s’hidrata amb l’aigua i necessita llum per poder continuar amb el seu cicle. És exactament igual que nosaltres.
Per tant, si destruïm el medi ens estem destruint a nosaltres mateixos.

lunes, 17 de octubre de 2011

EL CONTE

El conte és una narració breu i senzilla que és pròpia d’etapes infantils. Aquestes narracions ajuden als infants a introduir-se a la cultura a la que pertanyen d’una manera tradicional i divertida.
Un altre factor important a destacar del conte, és que transmet una sèrie de valors que els nens/es aniran adquirint a mesura que ho relacionin amb la seva vida diària i quotidiana. Per tant, podríem dir que el conte, amb els seus elements imaginaris, connecta directament amb la realitat gràcies al rerefons de cada història.
També és un bon element d’aprenentatge ja que permet ensenyar coneixements als infants d’una manera indirecta. És a dir, amb la narració de contes ajudem tant al procés cognitiu de l’infant com al desenvolupament del llenguatge i per tant, al foment de la comunicació.
Moltes vegades en aquestes etapes trobem contes sense lletra, fet que ajuda a que un mateix conte tingui diverses interpretacions i per tant diferents aprenentatges. Aquest tipus de contes és, sens dubte, una bona eina de treball pel fet que cada nen/a, mestre, pares faran múltiples interpretacions i totes seran correctes. Podem treballar diferents aspectes d’es d’un mateix punt de partida.
La narració d’un conte s’ha de fer amb unes mínimes normes com són:
-          Vocabulari adient a l’etapa educativa.
-          Ritme, entonació adequat.
-          Vocalització clara.
-          Expressió gestual i connexió amb la mirada.
-          Silencis i interrogacions per captar l’atenció.
-          Diferents línies melòdiques.
-          Creació del clímax i fomentar la participació dels oients.
-          Obrir i tancar el conte.
Amb tots aquests factors, ajudarem als infants a connectar millor amb  el conte, amb la història i a que no perdin detall de que s’explica.
En definitiva, el conte és una eina que té múltiples funcions i finalitats i que mai hauria de desaparèixer ja que ajuda molt al desenvolupament general del nen/a d’una manera divertida i diferent.

domingo, 16 de octubre de 2011

L'INSECTE PAL

L’insecte pal, ens està servint per aprendre a esbrinar algunes de les seves propietats i conèixer el seu hàbitat a partir d’una recerca autònoma i constant.

Cal dir que aquest tipus d’insecte s’alimenta de fulles de roser o bé d’eura i que s’hidrata a través de la humitat de les fulles, és a dir, hem de deixar un parell de gotes d’aigua a les fulles perquè pugui beure.
Al meu grup, en particular, a les dues setmanes de tenir-lo a casa se’ns va morir. Creiem que el motiu ha estat que l’insecte pal que ens van donar, estava acostumat a alimentar-se de fulles d’eura i nosaltres li donàvem fulles de rosal. De fet, observàvem que menjava molt poc però tampoc sabíem si era normal o no. Respecte a la manera d’hidratar-se, nosaltres li col·locàvem un tros de cotó humit i hem pogut comprovar que tampoc era el mètode encertat.
Amb aquest segon intent, hem decidit només alimentar-lo de fulles d’eura i hidratar-lo de la manera corresponent, és a dir regavem les fulles cada dos o tres dies perquè estiguessin ben humides.
Amb aquest fet podem dir, que l’experiència ens està ajudant bastant i que amb la nova recerca d’informació hem millorat.
Pel que fa a l’interior de l’insecte pal, hem intentat esbrinar-lo a partir de la nostra experiència i com que l’únic organisme intern que tenim present i proper és el nostre (ésser humà) l’hem representat més o menys igual. Evidentment estàvem equivocades perquè aquest insecte no té el mateix aparell digestiu que nosaltres.
D'aquesta manera, hem après nous coneixements d'una manera autònoma i en el cas de la sessió de "com és l'insecte pal per dintre" hem elaborat una recerca grupal. Per tant, és una bona manera d'aprendre, a partir dels nostres coneixements i dels de les companyes, construim de nous o ampliem els que tenim.
         En definitiva, estem recolzan a Vigotsky i a la zona de desenvolupament proper.

lunes, 3 de octubre de 2011

COM APRENEM CIÈNCIA?

En etapes infantils, aprendre ciència ha de ser un procés col·lectiu en el que en un principi tots els alumnes aporten els seus coneixements, creant així el punt de partida.
Aquest primer pas ajuda, a la mestra, a conèixer la base dels seus alumnes i per tant a partir de quin punt ha de començar les seves explicacions.
Un altre pas seria que cada alumne, de manera autònoma i fora del centre, busqués informació sobre l'animal en concret o sobre el nou aspecte introduït a classe. Per a que aquest fet es produeixi és fonamental que la mestra motivi a l'alumnat.
També crec molt important el fet de que a l'aula hi hagi una mostra del nou coneixement, ja sigui animal, planta... i si és possible, que sigui real perquè ajudarà als nens a conèixer millor les seves propietats: tacte, olor, com mengen entre altres coses.
Evidentment, s'han d'elaborar diferents activitats (murals amb fotografies, fitxes, lectura de llibres...) que aportin coneixements als nens/es i que els facin reflexionar si el que ells pensaven era correcte o no. Aquestes activitats han d'estar realitzades pels propis nens per tal de que puguin contrastar i interpretar la realitat.
A l'acabar el tema, crec que seria important que de manera conjunta els nens aportessin tot el que han après.
Per concloure podem dir que per aprendre ciència hem de :
  • Exposar els nostres coneixements previs (nens/es) d'una manera quotidiana, és a dir, sense que els nens es sentin observats.
  • Tenir una mostra que els permeti observar tot sobre el nou coneixement.
  • Realitzar diferents activitats per reflexionar, aprendre i interpretar la realitat.
  • Posar en comú tots els coneixements adquirits.
Cadria preguntar-se: realment s'expliquen així les ciències avui dia? Encara trobem alguns centres i sobretot mestres, que expliquen les diferents matèries des del seu punt de partida i no des del punt de partida dels alumnes, sense preguntar-se que és el que saben i fins a on poden arribar. Aquest fet és un problema, ja que les classes es converteixen en pura teoria que moltes vegades desmotiva a l'alumnat.
Per tant, hem construir el coneixement a partir del que ja sabem i convinant una base teòrica i pràctica però adquirida d'una manera autònoma i col·lectiva per tal de contrastar els diferents coneixements i posteriorment verificar si el que pensàvem o no era correcte. Així és com s'apren.
Com molt bé diria el filòsof anglès John Locke; els nens no són una TABULA RASA!