lunes, 17 de octubre de 2011

EL CONTE

El conte és una narració breu i senzilla que és pròpia d’etapes infantils. Aquestes narracions ajuden als infants a introduir-se a la cultura a la que pertanyen d’una manera tradicional i divertida.
Un altre factor important a destacar del conte, és que transmet una sèrie de valors que els nens/es aniran adquirint a mesura que ho relacionin amb la seva vida diària i quotidiana. Per tant, podríem dir que el conte, amb els seus elements imaginaris, connecta directament amb la realitat gràcies al rerefons de cada història.
També és un bon element d’aprenentatge ja que permet ensenyar coneixements als infants d’una manera indirecta. És a dir, amb la narració de contes ajudem tant al procés cognitiu de l’infant com al desenvolupament del llenguatge i per tant, al foment de la comunicació.
Moltes vegades en aquestes etapes trobem contes sense lletra, fet que ajuda a que un mateix conte tingui diverses interpretacions i per tant diferents aprenentatges. Aquest tipus de contes és, sens dubte, una bona eina de treball pel fet que cada nen/a, mestre, pares faran múltiples interpretacions i totes seran correctes. Podem treballar diferents aspectes d’es d’un mateix punt de partida.
La narració d’un conte s’ha de fer amb unes mínimes normes com són:
-          Vocabulari adient a l’etapa educativa.
-          Ritme, entonació adequat.
-          Vocalització clara.
-          Expressió gestual i connexió amb la mirada.
-          Silencis i interrogacions per captar l’atenció.
-          Diferents línies melòdiques.
-          Creació del clímax i fomentar la participació dels oients.
-          Obrir i tancar el conte.
Amb tots aquests factors, ajudarem als infants a connectar millor amb  el conte, amb la història i a que no perdin detall de que s’explica.
En definitiva, el conte és una eina que té múltiples funcions i finalitats i que mai hauria de desaparèixer ja que ajuda molt al desenvolupament general del nen/a d’una manera divertida i diferent.

domingo, 16 de octubre de 2011

L'INSECTE PAL

L’insecte pal, ens està servint per aprendre a esbrinar algunes de les seves propietats i conèixer el seu hàbitat a partir d’una recerca autònoma i constant.

Cal dir que aquest tipus d’insecte s’alimenta de fulles de roser o bé d’eura i que s’hidrata a través de la humitat de les fulles, és a dir, hem de deixar un parell de gotes d’aigua a les fulles perquè pugui beure.
Al meu grup, en particular, a les dues setmanes de tenir-lo a casa se’ns va morir. Creiem que el motiu ha estat que l’insecte pal que ens van donar, estava acostumat a alimentar-se de fulles d’eura i nosaltres li donàvem fulles de rosal. De fet, observàvem que menjava molt poc però tampoc sabíem si era normal o no. Respecte a la manera d’hidratar-se, nosaltres li col·locàvem un tros de cotó humit i hem pogut comprovar que tampoc era el mètode encertat.
Amb aquest segon intent, hem decidit només alimentar-lo de fulles d’eura i hidratar-lo de la manera corresponent, és a dir regavem les fulles cada dos o tres dies perquè estiguessin ben humides.
Amb aquest fet podem dir, que l’experiència ens està ajudant bastant i que amb la nova recerca d’informació hem millorat.
Pel que fa a l’interior de l’insecte pal, hem intentat esbrinar-lo a partir de la nostra experiència i com que l’únic organisme intern que tenim present i proper és el nostre (ésser humà) l’hem representat més o menys igual. Evidentment estàvem equivocades perquè aquest insecte no té el mateix aparell digestiu que nosaltres.
D'aquesta manera, hem après nous coneixements d'una manera autònoma i en el cas de la sessió de "com és l'insecte pal per dintre" hem elaborat una recerca grupal. Per tant, és una bona manera d'aprendre, a partir dels nostres coneixements i dels de les companyes, construim de nous o ampliem els que tenim.
         En definitiva, estem recolzan a Vigotsky i a la zona de desenvolupament proper.

lunes, 3 de octubre de 2011

COM APRENEM CIÈNCIA?

En etapes infantils, aprendre ciència ha de ser un procés col·lectiu en el que en un principi tots els alumnes aporten els seus coneixements, creant així el punt de partida.
Aquest primer pas ajuda, a la mestra, a conèixer la base dels seus alumnes i per tant a partir de quin punt ha de començar les seves explicacions.
Un altre pas seria que cada alumne, de manera autònoma i fora del centre, busqués informació sobre l'animal en concret o sobre el nou aspecte introduït a classe. Per a que aquest fet es produeixi és fonamental que la mestra motivi a l'alumnat.
També crec molt important el fet de que a l'aula hi hagi una mostra del nou coneixement, ja sigui animal, planta... i si és possible, que sigui real perquè ajudarà als nens a conèixer millor les seves propietats: tacte, olor, com mengen entre altres coses.
Evidentment, s'han d'elaborar diferents activitats (murals amb fotografies, fitxes, lectura de llibres...) que aportin coneixements als nens/es i que els facin reflexionar si el que ells pensaven era correcte o no. Aquestes activitats han d'estar realitzades pels propis nens per tal de que puguin contrastar i interpretar la realitat.
A l'acabar el tema, crec que seria important que de manera conjunta els nens aportessin tot el que han après.
Per concloure podem dir que per aprendre ciència hem de :
  • Exposar els nostres coneixements previs (nens/es) d'una manera quotidiana, és a dir, sense que els nens es sentin observats.
  • Tenir una mostra que els permeti observar tot sobre el nou coneixement.
  • Realitzar diferents activitats per reflexionar, aprendre i interpretar la realitat.
  • Posar en comú tots els coneixements adquirits.
Cadria preguntar-se: realment s'expliquen així les ciències avui dia? Encara trobem alguns centres i sobretot mestres, que expliquen les diferents matèries des del seu punt de partida i no des del punt de partida dels alumnes, sense preguntar-se que és el que saben i fins a on poden arribar. Aquest fet és un problema, ja que les classes es converteixen en pura teoria que moltes vegades desmotiva a l'alumnat.
Per tant, hem construir el coneixement a partir del que ja sabem i convinant una base teòrica i pràctica però adquirida d'una manera autònoma i col·lectiva per tal de contrastar els diferents coneixements i posteriorment verificar si el que pensàvem o no era correcte. Així és com s'apren.
Com molt bé diria el filòsof anglès John Locke; els nens no són una TABULA RASA!